[:ca]
La visió del nounat
La visió és la percepció i interpretació cerebral d’aquelles imatges que s’han registrat a la retina. En néixer, els éssers humans tenen totes les estructures de l’ull necessaries per poder veure-hi, però un nounat ha d’aprendre a utilitzar-les, ja que la visió comença a desenvolupar-se a partir del naixement.
Desenvolupament visual postnatal
Aprendre a veure és la tasca dels nadons durant les primeres setmanes i mesos, adquirint amb el seu desenvolupament normal importants habilitats com ara:
-Enfocar objectes a distàncies curtes
-Utilitzar els dos ulls de forma coordinada
-Reconèixer profunditats i calcular com de lluny o aprop estan els objectes
-Desenvolupar la coordinació entre ulls i mans
A mesura que van creixent més, comencen a desenvolupar altres habilitats més complexes com la percepció visual, la integració entre visió i movilitat i també atributs com l’agudesa visual, moviments, acomodació, convergència, visió binocular, periferia, camp visual i colors.
La agudesa visual en néixer és practicament nul.la a causa de la immaduresa dels centres visuals en el cervell, aconseguint el 50% als 3-4anys i el 100% als 5-6 anys.
Encara que la maduresa completa del sistema visual no s’aconsegueix fins els nou anys d’edat, l’evolució més significativa es produeix entre els dos i tres mesos. És el període crític del desenvolupament visual i és molt important realitzar a aquesta edat una avaluació clínica de la seva visió.
La visió del nounat i el seu desenvolupament
Quan neixen poden veure, però tenen una agudesa visual molt limitada. Poden distingir entre la llum i la foscor i perceben les coses de manera molt borrosa i en blanc i negre.
–A partir del mes: comencen a fixar la mirada periodes curts de temps i a un radi bastant reduït, tot i que segueixen sense distingir els colors i la visió encara és borrosa. És una etapa monocular, no es veu amb els dos ull alhora.
–Entre els dos i tres mesos: comencen a apreciar alguns colors primaris i molt brillants, però els de tonalitats semblant encara no poden distingir-los. Poden fixar la mirada i seguir el moviment lent dels objectes en un rang de 180 graus.
–Als cinc mesos: poden veure a qualsevol distància, encara que els objectes llunyans es segueixen percebent una mica borrosos. Poden distingir tots els color primaris que estiguin molt contrastats i comencen a reconéixer cares familiars i habituals.
–Del sisè al vuitè mes: ja pot coordinar la seva visió amb el moviment de les mans, passant-se objectes d’una a altra. Els ulls comencen a treballar alhora, s’alineen i comencen a mirar simultàniament el mateix objecte. Fan assajos calculant les distàncies i milloren tots els moviments oculars. Amb el gateig activen la visió binocular, l’audiciò binaural, els laberints, els nervis oculomotors, el reflex postural i els músculs del coll i del tronc.
–Del novè mes a l’any d’edat: toca objectes amb els dits, que reconeix, i comença a jugar amb ells. Tambè intenta recollir les coses que li cauen. Es considera que la retina infantil arriba a la maduresa de l’adult entre els 6 i els 11 mesos d’edat.
–De 3 a 6 anys es desenvolupa completament tota la visió, la percepció de l ‘espai visual orientat, l’esquema corporal, la lateralitat i la direccionalitat. El desenvolupament visual del nin és creixent, ja que les habilitats de lectura i escriptura són desenvolupades. El petit fa servir la seva visió per escriure i llegir.
–Als 6 anys s’acaba el desenvolupament de les capacitats visuals, l’agudesa visual haurà anat augmentant aproximadament fins al 100%. S’ha adquirit la coordinació motriu entre els dos ulls, la percepció de l’espai en tres dimensions, la capacitat d’enfocament i la resta de les habilitats visuals.
–Des dels 6 als 12 anys té lloc la maduresa del sistema visual. En aquesta etapa s’ha de consolidar una visió eficaç, que anirà lligada amb el bon rendiment escolar, degut a una bona motricitat ocular i un sistema binocular i acomodatiu.
La primera revisió ocular del nin
La salut ocular del nin està en mans dels adults que l’envolten, com pares i pediatres, d’ells dependrà que els problemes oculars del nounat puguin ser diagnosticats de forma precoç i instaurar el tractament adequat.
A vegades és difícil decidir el moment adequat per anar al oftalmòleg, però mai és massa aviat per realitzar la primera revisió infantil, encara que aquestes seran cada vegada més completes a mida que el nin sigui més major i pugui colaborar en l’exploració.
Revisió rutinaria de la visió infantil
Encara que no existeixi cap problema visual, s’aconsellen unes revisions oftalmològiques rutinàries:
-Primer mes de vida: descartar problemes oculars severs i malformacions congènites.
–Als 6-7 mesos: diagnòstic de l’estrabisme.
–Als 18 mesos: defectes refractius.
–Cada 2 anys durant l’edat pediàtrica.
Finalment, si els pares veuen que a una edat major dels sis mesos el seu fill continua creuant els ulls, hauran d’acudir inmediatament al oftalmòleg.
A partir dels tres anys d’edat el nin ha de ser avaluat, a mès de pel seu metge de pediatria, per un oftalmòleg. Moltes malalties i disfuncions poden passar desapercebudes si el nadó no rep una avaluació clínica de la integritat i funcionalitat del seu sistema visual.
Apol·lònia Socies socies, òptica optometrista d’Òptica Balear
[:]