[:ca]

A pesar de l’impacte que pot tenir una mala salut visual en el desenvolupament i aprenentatge infantil, les estimacions indiquen que un de cada cinc nins o nines poden tenir un problema visual no detectat. En torn a un 20% de joves a Espanya tenen miopia, i es calcula que a l’any 2050 la meitat de la població serà miop, per tant la possibilitat de que un nin o nina la desenvolupi en qualque moment és elevada.

Resulta evident que les capacitats per entendre un text disminueixen si hi ha una visió deficient. Doncs el Ministeri d’Educació estima que un de cada tres casos de fracassos escolars està directament relacionat amb un defecte en la visió.

Nosaltres ens demanem: Com pot ser que tants de nins tenguin una visió deficient i no hagin acudit a l’especialista?

Hem de dissipar la idea de que es tracti d’una irresponsabilitat dels pares i mares, ja que el més probable, és que ni tan sols sospitin que existeixen problemes visuals. Per aquesta raó és important:

  • Observar quina és la distància de lectura o per veure la televisió que empren habitualment.
  • Detectar si hi ha falta de comprensió del que han llegit, o pateixen fatiga visual quan estan sotmesos a estímuls visuals.
  • Si acostumen a tenir hiperactivitat ja sigui a les classes o a casa. Comprovar si són capaços de prestar atenció.
  • Vigilar si es freguen molt els ulls o les hi ploren.
  • Veure si entornen els ulls quan miren d’enfora.
  • Prestar atenció si tenen mal de cap repetidament.

Tenint en compte les dades, és important que pares, mares i professors prestin atenció a n’aquests punts durant el desenvolupament dels nins i nines per evitar que el fracàs escolar sigui per una causa evitable. Sempre que es detecti un dels punts esmenats seria convenient adelantar la cita per revisar la visió dels infants en edat d’escolarització.

Per altra banda, la prevenció juga un paper molt important. Quan ha de ser la primera revisió? I cada quan s’ha de revisar la salut ocular dels nins i nines?

Resulta difícil definir l’edat idònia per fer la primera revisió oftalmològica. Ara bé, si no s’aprecia cap comportament o signe que surti de la norma (com podria ser una desviació dels ulls), existeix cert consens entre la comunitat oftalmològica on s’aconsella que sigui als 4 anys. A partir de llavors, dependrà de les conclusions del primer examen oftalmològic. Si tot està en ordre i no s’aprecia cap comportament que cridi l’atenció, s’aconsellarà fer revisions periòdiques cada any fins als 20 anys, on si tot segueix en ordre, passaran a ser bianuals.

[:]