[:ca]
Un trastorn visual molt habitual són les conegudes com a mosques o tècnicament miodesòpsies.
Per entendre de què parlam, hem d’explicar que entre cristal·lí i retina tenim el cos vitri, un gel transparent gelatinós format de fibres de col·làgen i aigua, que permet que la imatge arribi a la retina sense interrupcions una vegada ha passat el cristal·lí.
Quan a l’interior del cos vitri apareixen zones de major densitat o grumolls, la imatge no passarà neta a la retina; si aquests coincideixen amb la línia de mirada, provocaran mosques que suren al nostre camp visual, per això, en moure bruscament l’ull, notam més la sensació, ja que, tot el gel que forma el vitri es mou.
Amb l’edat, l’aparició de miopia i algunes malalties aquest gel perd transparència a causa de la pèrdua d’aigua i la consegüent formació de grumolls que es fan visibles. Amb el moviment dels ulls un vitri transparent és invisible, però una opacitat sí que es percep.
Depenent de la quantitat de fibres opacificades hi ha qui ho descriu com a mosques, fils, teranyines, fum….
En ocasions poden anar acompanyades de centelleigs o flaixos, fotòpsies, fet que només indica una contracció del vitri, que pot estripar o no la retina; en aquests casos es recomana una revisió oftalmològica urgent.
En el 95% dels casos, l’aparició de mosques no van associades a patologies.
Quan no es relaciona amb una patologia la persona s’acostuma a viure amb això.
Hi ha dos tipus de tractament possibles, però decantar-se per un o un altre li correspon a un metge oftalmòleg consideri que valori quin d’ells és millor després d’analitzar el seu cas:
- Làser Ellex per vitreolisis.
- Cirurgia.
L’ús d’ulleres de sol redueix les molèsties i s’aconsella l’ús de lents polaritzades. En alguns casos és recomanable la utilització de filtres selectius específics que redueixen la dispersió de la llum, la fotofòbia, i milloren el confort i el contrast.
[:]