L’estrabisme és un defecte visual on els eixos visuals del pacient no estan alineats, amb la qual cosa, la part motora no està d’acord amb la part sensorial. Aquesta disfunció es manifesta amb una desviació de l’ull que pot ser:
- horitzontal cap a dedins: esotropia o estrabisme convergent.
- horitzontal cap a fora: endotropia o estrabisme divergent.
- vertical cap amunt o cap avall.
L’estrabisme pot anar associat a una ambliopia (ull vague), és a dir, una agudesa visual reduïda.
En línies generals, la llum que rebem de l’exterior estimula els fotoreceptors, que al seu torn exciten les cèl·lules ganglionars i, cadascuna d’elles, estimula una part del camp visual. Per tant, l’estrabisme és un trastorn a nivell cortical, sent l’activitat neuronal (cèl·lules ganglionars, nervi òptic i córtex visual) reduïda, afectant directament la visió.
En aquests casos, el tractament indicat, a més de la correcció òptica (en cas que sigui necessària), pot ser l’ús d’una oclusió (pegat) i/o teràpia visual.
La finalitat de la teràpia visual és reeducar al sistema visual mitjançant una sèrie d’exercicis específics, amb la finalitat d’obtenir respostes automàtiques i inconscients davant les necessitats visuals del pacient. Dit d’una altra forma, la teràpia és una tècnica de feedback, és a dir, el pacient es fa conscient dels seus errors i els corregeix.
La teràpia requereix esforç, constància, motivació i enteniment per part del pacient, l’entorn i el professional. Cada sessió és totalment personalitzada segons la necessitat i les metes del pacient i del professional. La seva durada depèn de cada cas però, en general, en uns mesos pot donar-se per acabada. Una vegada conclosa, no es produeixen regressions.