[:ca]
En l’àmbit mundial s’estima que entre el 10 i 20 per cent de la població adulta presenta en major o menor mesura símptomes relacionats amb l’ull sec. L’ull sec és una malaltia molt freqüent en la qual la superfície ocular no es troba correctament protegida per la llàgrima, bé per un dèficit en la quantitat o un trastorn de la qualitat de la llàgrima.
Per entendre com es produeix aquesta malaltia el primer que cal saber és que l’epiteli corneal està format per tres capes i cadascuna d’elles té el seu objectiu:
– La capa lipídica (la més externa): la produeixen les glàndules de Meibomi i constitueixen la part exterior del revestiment lacrimal.
– La capa aquosa: la produeix en les glàndules lacrimals de les parpelles i neteja els ulls de partícules externes.
– La capa mucina (la més interna): la produeix la conjuntiva i permet que la capa aquosa s’estengui correctament i no s’evapori.
– Segons Dèlia Navarro Rodriguez, Òptica Optometrista d’Òptica Balear en les situacions normals, l’ull s’humiteja amb llàgrimes constantment gràcies a la producció de llàgrimes a un ritme lent i constant. A més, l’ull pot produir una gran quantitat de llàgrimes com a resposta a la irritació dels ulls o una emoció.
Quan existeix ull sec, l’ull no es manté lubricat i s’irrita. Això provoca incomoditat i irritació, i les glàndules lacrimals responen amb un excés de producció aquosa (llàgrimes), saturant el sistema de drenatge de les llàgrimes. L’excés de llàgrimes es desborda i surten dels ulls. Habitualment l’ull sec es produeix o perquè hi ha poca producció de llàgrima o perquè aquesta és de mala qualitat i no es manté estable a la superfície de l’ull.
Causes de l’ull sec
Algunes malalties són les principals causants de l’ull sec. Per exemple aquelles denominades com autoimmunes (lupus i artritis reumatoide), la diabetis, els herpes Zoster, l’ús prolongat de lents de contacte, medicaments, el fum o aire condicionat i també els climes secs i amb molt de vent.
Les persones amb aquesta patologia poden experimentar diferents símptomes com:
– Sensació de picor, ardor, enrogiment i ull cansat.
- Sensació de sorra als ulls.
- Lleugera sensació de visió borrosa.
- Dificultat per obrir els ulls (matins).
- Conjuntivitis i inflamació corneal.
- Fotofòbia (sensibilitat a la llum).
- Incomoditat amb l’ús de lents de contacte.
- Sensació de sequedat.
- Llagrimeig excessiu.
Per tractar els casos de l’ull sec freqüentment s’utilitzen llàgrimes artificials en format de col·liri o gotes, però també hi ha altres alternatives que es poden utilitzar:
– Lents de contacte que conservin la humitat als ulls.
– Medicaments corticoesteroides tòpics, tetraciclina i doxiciclina oral.
– Diminuts taps col·locats en els conductes de drenatge lacrimal per ajudar a què la humitat es mantingui en la superfície de l’ull durant més temps.
Altres mesures que també són molt útils i que poden ajudar a evitar o prevenir l’ull sec són: evitar fumar, el vent directe o l’aire condicionat. Sempre és recomanable utilitzar deshumificadors i reduir els medicaments per a l’al·lèrgia o el refredat que puguin ressecar l’ull o empitjorar els símptomes.
Finalment és molt important parpellejar més seguit i de forma intencionada i netejar regularment les pestanyes aplicant compreses calentes. Tot això sense oblidar que qui millor pot aconsellar és l’oftalmòleg.
[:]