Més informació Acceptar

Aquest lloc utilitza cookies, pròpies i de tercers per facilitar l'ús i elaborar estadístiques. Si continua la seva navegació pel lloc accepta el seu ús.

Què és el glaucoma?

06/03/2020

El glaucoma és una malaltia ocular deguda a la lesió del nervi òptic. Aquesta lesió es produeix per una pressió a l'ull més alta del normal, causada per una falta de drenatge de l'humor aquós que es troba a la cambra anterior de l'ull amb la funció de nodrir i oxigenar les estructures del globus ocular.

L'augment de la pressió intraocular va afectant de manera lenta i progressiva a les fibres nervioses produint una lesió que és irreversible.

El problema del glaucoma és que la meitat dels  pacients no saben que pateixen la malaltia perquè no produeix símptomes. La pèrdua de visió en estadi precoç és molt difícil de detectar al pacient.

TIPUS DE GLAUCOMA 

Els podem classificar:

  • segons l'obertura de l'angle iridocorneal: d'angle obert i angle tancat.
  • segons l'origen: primari i secundari.
  • segons el moment de l'aparició: congènit, infantil, juvenil i adult.

Els més comuns són:

Glaucoma d'angle obert

És el més comú i crònic afecta el nervi que porta la informació des de l'ull al cervell. L'angle de drenatge format per la còrnia i l'iris roman obert, però la malla trabecular està parcialment bloquejada produint un augment de la pressió que produeix la pèrdua de fibres nervioses i en conseqüència pots perdre progressivament la visió.

Glaucoma d'angle tancat o estret

És produeix per un augment brusc de la pressió degut a que l'angle de drenatge entre la còrnia i l'iris es veu estret o bloquejat, el líquid no pot circular per l'ull i la pressió augmenta.

Glaucoma de tensió normal

És produeix quan la pressió intraocular està en nivells normals, però les fibres del nervi manifesten danys i pèrdua de camp visual. No és coneix la causa, pot ser degut a una mala circulació sanguínia o a altres afeccions.

Glaucoma congènit i/o  infantil

És majoritàriament hereditari on hi ha una anomalia ocular des del naixement, que origina un augment de la pressió intraocular. La gravetat depèn de l'edat  en la qual es manifesti.

Glaucoma secundari

És un tipus de glaucoma originat per una altre malaltia, com per exemple, neovascular per formació de nous vasos  a l'iris, facolític produït per una cataracta de llarga evolució, de cèl.lules fantasma per una hemorràgia vitria. Un altre és el pigmentari que es produeix quan els grànuls del pigment de l'iris obstrueixen el sistema de drenatge de l'ull.

CAUSES I FACTORS DE RISC DEL GLAUCOMA

El glaucoma és una malaltia que afecta un 2% de la població major de 40 anys i a un 14% dels majors de 60 anys. No coneixem totalment les causes d'aquesta malaltia, però hi ha una sèrie de factors de risc que poden desenvolupar glaucoma:

  • Edat: majors de 60 anys
  • Tenir pressió intraocular alta.
  • Antecedents familiars de glaucoma.
  • Tenir còrnia prima.
  • Tenir una anatomia anormal el nervi òptic amb augment de l'excavació papilar.
  • Tenir alta miopia i hipermetropia.
  • Tenir determinades malalties, diabetis, pressió arterial alta, tractament prolongat amb corticoides
  • Traumatisme ocular.

SÍMPTOMES DEL GLAUCOMA

El glaucoma no produeix símptomes, en la majoria de casos no produeix dolor i de forma silenciosa lesiona de manera irreversible el nostre nervi òptic, provocant una pèrdua de visió que varia segons el tipus i l'estadi de la malaltia.

GLAUCOMA D'ANGLE TANCAT

Al principi podem notar canvis sobtats en la visió i veure borrós, halos al mirar una llum, dolor ocular, nàusees i vòmits, mal de cap intens.

GLAUCOMA D'ANGLE OBERT

Al principi no hi ha símptomes la visió es perd de forma lenta i progressiva, primer afecta a  la visió perifèrica per acabar en la central en estadis molt avança.

DIAGNÒSTIC I PREVENCIÓ DEL GLAUCOMA 

Per diagnosticar el glaucoma es fan diverses proves:

  • Tonometria: es mesura la pressió intraocular de l'ull mitjançant una ràfega d'aire. La pressió normal és de 12 a 22 mmHG, quan es superen els 20mmHG en la majoria de casos és un pacient amb glaucoma.
  • Paquimetria: es mesura el gruix de la còrnia.
  • Oftalmoscòpia: per examinar la forma i el color del nervi òptic.
  • Perimetria: per veure el camp visual.
  • Gonioscopia: per determinar si l'angle on l'iris es troba amb la còrnia és obert o tancat.

Per prevenir el glaucoma:

Podem seguir aquests hàbits saludables, encara que no està demostrat que es pugui aturar la progressió del glaucoma:

  • Dieta sana, fruita i verdures i reduir els sucres.
  • Fer activitat física segura i utilitzar protecció als ulls en esports de risc ocular.
  • Evitar l'exposició prolongada al sol i sempre utilitzar ulleres de sol contra els raigs UV.

TRACTAMENTS DEL GLAUCOMA

L'oftalmòleg és el que ha de decidir quins medicaments són més adequats per a un pacient segons el tipus de glaucoma, depenent de l'evolució i severitat i el seu historial mèdic.

Els tractaments poden ser: medicació, cirurgia o làser.

Sempre, encara que el pacient no tengui símptomes, s'han de seguir regularment les indicacions de l’oftalmòleg.